dimecres, 26 d’agost de 2015

METGES


  
ANDRÉS DE LA CASA, José (metge)

1.952, març.
Revista Castellet, número 87.

CAVA i VILASECA, Valentí (metge)

  Va néixer a Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental) l'any 1.920. Als vint anys, en sortir de la universitat, va ser nomenat metge titular de Sant Vicenç de Castellet i metge interí de Sant Cristòfol, Vacarisses, Rellinars, Castellbell i el Vilar, Castellgalí i Marganell.
  El seu primer domicili al poble (al 1.940) va ser al carrer Mestre Massana, on tenia el consultori. Més tard es va traslladar al carrer Maria Gimferrer, número 59, va comprar la casa on viuria definitivament.
  Als primers anys anava a fer les visites amb moto, acompanyat per en Viñas. Més tard acabaria comparant-se un Seat 600. Com a curiositat comentar que aquest vehicle encara volta pel poble (primer el va comprar Antoni Albareda i actualment és propietat de l'Emili Miralles).
  Segons comenta en Miquel Vila, era un home de caràcter reservat. 
  La gent del poble en té un bon record, del Dr. Caba com a metge, tant per la seva dedicació, pel seu encert en les diagnosis, com per la seva habilitat com a traumatòleg.
  Va treballar a l'Ajuntament com a regidor. D'aquella època la gent recorda el seu interès per a aconseguir millores importants per al poble. Va treballar molt, per exemple, per aconseguir una biblioteca popular i la nova captació d'aigües. 
  Juntament amb els doctors Andrés de la Casa i Jané, l'any 1.953 van muntar la Comissió pro Raigs X. Aparell que van aconseguir gràcies a una subscripció popular i que va ser instal·lat a les consultes mèdiques ubicades en aquells anys en el que era La Casa Cuna.
  Era un bon excursionista i tenia una gran afició per la botànica i per l'arqueologia. També tenia una col·lecció de fòssils i de minerals.
  Després de 35 anys d'exercir com a metge al poble (als 55 anys) es va jubilar. Aquell any se celebrava també el 25è aniversari de la Biblioteca Popular i es va aprofitar l'acte per a retre un homenatge al Dr. Caba i lliurar-li una placa en reconeixement a la seva labor al poble al llarg de la seva carrera.
  Tot i haver-se jubilat, molts veïns del poble i també gent de fora, seguien anant a la seva consulta.
  Va morir a Barcelona, a causa de complicacions postoperatòries, als 72 anys.
  A El Breny, número 81, corresponent al mes d'abril del 1.982 hi podem trobar aquests escrits:



  Imatges preses en l'homenatge que se li va retre en motiu de la seva jubilació.





Imatges
Arxiu Miquel Vila.

JANÉ I CORNET, Gabriel

  Nascut a Manresa el dia 13 de desembre del 1.904, va estudiar medicina i magisteri.
  Va optar per la medicina com a professió i, a finals de l'any 1.928, va arribar a Sant Vicenç de Castellet com a suplent del Dr. Trias i Puigbò. Aquell mes de juny acabava de treure's la llicenciatura.

  "Quan jo tenia catorze anys i estava al llit afectat d'apendicitis, recordo que va dir el Dr. Jané que era el primer pacient a qui visitava en el poble.Ja que era greu el meu estat de salut, va tenir una consulta amb el Dr. Puig i Vall de Manresa la mateixa tarda. Després va estar present en la meva intervenció a La Alianza de Barcelona.
  Recordo, com si fos avui, el Dr. Jané vestit amb una americana clara, un pantaló fosc i el cabell tallat ben curtet. Era cordial, amic de tothom, honrat, senzill, actiu i gelós del compliment del seu deure professional, mereixent l'estimació dels santvicentins i dels seus col·legues locals. Era un bon metge, que falla poc amb el diagnòstic, i si tenia algun dubte, ell era el primer a proposar a la família una consulta a un altre metge.
  Durant la guerra, en ésser mobilitzada la seva lleva, entrà al Batalló de Pontoners que l'exèrcit tenia establert all nostre poble, on exercí amb el grau de tinent-metge."

                                                                                    Miquel Vila
                                    Sant Vicenç de Castellet. Fets polítics i històrics. Gent santvicentina.
                                                                                Edicions El Farell.


1.948
Revista Castellet, número 16.

  El Dr. Caba, juntament amb el seu col·lega, el Dr. Andrés de la Casa, van treballar molt per aconseguir una màquina de raig X al poble. I el dia 22 de novembre de l'any 1.953 es va inaugurar a la Casa Cuna (on hi havia els dispensaris en aquells anys) l'aparell de raig X, que es va aconseguir gràcies a una subscripció popular.

  Per poder anar a fer les seves visites es va comprar un automòbil. Va ser el primer Seat 600 que hi va haver al poble.
  Com a anècdota de les seves visites a domicili amb el cotxe, a la revista Castellet, número 68, es publicava el mes d'agost de l'any 1.950 la següent informació.




  L'any 1.954 va assumir la presidència del Club de Futbol de Sant Vicenç, al que era molt aficionat.
  Va morir el dia 13 de febrer de l'any 1.965.

Anunci al programa de Festa Major de l'any 1.936.
Arxiu Miquel Vila.

 Anunci al programa de Festa Major de l'any 1.945.
Arxiu Miquel Vila.

1948
Revista Castellet, número 15 .
1949
Revista Castellet, número 37 .


MUÑOZ, Ferran


Anunci al programa de Festa Major de l'any 1.936.
Arxiu Miquel Vila.

PASTOR, Eusebi

  L'any 1.882 es va establir el primer metge oficial al poble. Era el senyor Eusebi Pastor.
A la imatge, el metge amb la seva família.



  
TRIAS I CAMINAL, Ramon


 En Ramon Trias i Caminals va néixer a Manresa l'any 1.955 i es va llicenciar en medicina a
la Facultat de Medicina de Barcelona.
  Cap a l'any 1.885 va venir al poble per a fer-hi de metge. La seva residència era al carrer Maria Gimferrer (llavors Santa Maria)número 15, al primer, primera.
 En aquell any, al poble hi havia, segons el cens, 899 habitants, però aviat va començar a créixer la població fins a duplicar-se en poc més de deu anys.
  Al poble, llavors no hi havia farmàcia, així que la gent o bé havien de pujar a Manresa (sovint a peu perquè no es podien pagar el tren) o bé li demanaven al metge que els facilités la medicació.
  L'any 1.918 va haver una forta epidèmia de grip arreu de Catalunya. Hi va morir molta gent. Tant és així que les campanes de les església de moltes poblacions va deixar de tocar a morts.
  El doctor Trias voltava pels carrers de Sant Vicenç dalt d'una tartana on portava una campaneta que feia sonar constantment, així els veïns que el sentien, si tenien algun malalt a casa, només havien de sortir al portal de casa seva per cridar-lo.
  Es veu que al final va trobar un remei que, a manca de la penicil·lina, va poder salvar moltes vides: El Vegetalín.
  Amb els anys, van començar a obrir-se farmàcies al poble. La Torras, la Roig, la Codina i la Gelabert. Amb un morter i unes petites balances elaboraven els preparats que el doctor receptava als pacients.
  Va ser alcalde i jutge municipal en uns anys en què hi havia molts conflictes i violència al carrer. Un escrit de J. Subirana al periòdic Castellet, número 70 del 21 d'octubre de 1.950, comenta una ressenya que va aparèixer al Pla de Bages, el 7 de setembre de 1.907:
  "En la comunicació es recorda que en l'època que fou jutge el Dr. Trias, suceïren coses gravíssimes, com robatoris, atropells al veïnat i fins desaparegué del poble un home que sortí mort en un rec, vuit dies després, quines conseqüències no es poden preveure."
  A principi del segle passat hi havia una moguda social i política important. Les vagues, el pistolerisme, la Setmana Tràgica, l'afusellament de F. Ferrer i Guàrdia, la guerra del Marroc, els assassinats de Seguí i de Lay...
  Des de jove, el Dr. Trias militava al partit liberal, però a causa de la situació político-social, veié de bon grat el cop d'Estat de Primo de Rivera, de l'any 1.923 i va acceptar la presidència del grup La Unión Patriótica del nostre poble. Però en veure les conseqüències d'aquella dictadura que va abolir la Mancomunitat, prohibí la nostra llengua i la nostra bandera, empaitava els intel·lectuals... al·legant que tenia molts deures professionals, va presentar la seva dimissió i es va donar de baixar del grup polític que representava.
  Als anys vint, en un congrés mèdic que se celebrà a Lovaina (Suïssa) va ser felicitats per la resta de congressistes per les seves declaracions medico-científiques.
  La imatge que la gent recorda del metge és la d'una persona que tenia poca cura de la seva roba o del seu aspecte i que era molt distret. Sempre anava amunt i avall, visitant els seus pacients. Ja fos a peu, amb una vella bicicleta o amb una tartana, quan havia d'anar a una població veïna.
  Comenta Miquel Vila, als seus escrits, que patia tant pels seus pacients que no li feia res d'anar a visitar-los més d'un cop cada dia, o llevar-se en plena nit per a comprovar el seu estat. També explica que una vegada el van anar a buscar a mitja nit perquè un veí havia tingut un atac de cor. El metge va sortir amb tanta pressa que, en arribar a l'escala, els veïns el van haver de fer-se adonar que no s'havia posat els pantalons.
Tant si la gent podia, com si no podia pagar la visita, el metge sempre els atenia. Fins i tot el dia abans de morir, malalt i mal abrigat, va sortir de nit per atendre una visita. Es comenta que fins i tot el sereno va intentar convèncer-lo de tornar a casa a reposar, però el Dr. Trias no en va fer cas.
  Escriu en Joan Subirana al número 6 del periòdic Castellet (21 de desembre del 1.947):
  "El compliment del deure estricte era la norma de conducta que tenia traçada per a si mateix, el metge titular santvicentí, senyor Trias, a qui pot considerar-se com una glòria comarcal, per haver realitzat infinitat de difícils cures amb un èxit que féu créixer el seu prestigi i la seva anomenada..."
  Extret de la biografia del Dr. Trias que va fer en Miquel Vila: 

  "Va morir el 29 de desembre del 1.927, a l'edat de 70 anys, després d'exercir mig segle la professió de metge. El seu enterrament fou multitudinari, amb l'assistència del Consell municipal, presidit pel seu alcalde senyor Menna Enrich; el secretari de l'Ajuntament senyor Pere Canal; el Jutge de pau senyor Rosend Prat; els mestres nacionals senyors Antoni Aubert i Francesca González; el mestre particular senyor Domènec Roca i les GG Dominiques, el tinent de la Guàrdia Civil senyor Pallarès, representacions de la societat Ateneu, la Cora l'Estrella, Sindicat Agrícola, Centre d'Esports St. Vicenç, el comerç i la indústria, caps d'Estació, dels mestres manresans, veïns de pobles colindants i del poble en general, etc."

  Article de Joan Subirana, publicat a la revista Castellet, número 34, el 26 de maç del 1.949.
1.949, març
Revista Castellet, número 34.


Arxiu Miquel Vila.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada